Història

Les primeres notícies que tenim del topònim Patraix ens remeten a l’època àrab: més concretament, el nom del nostre barri és citat en el Llibre del Repartiment amb el qual l’administració de Jaume I va repartir les terres centrals del País Valencià entre els colonitzadors i conqueridors. Patraix, de fet, va ser una alquería musulmana, és a dir, una unitat de producció agrícola conformada per unes poques cases situades prop d’una séquia o branc (en el nostre cas la sèquia de Favara) i amb habitants dedicats a labors agrícoles.

Malgrat açò, es pot aventurar una possibilitat llunyana d’un origen romà, ja que el topònim Patraix prové del llatí, i de l’àrab (ens remet, de fet a PETRARIOS, és a dir, els pedregals), i en algunes excavacions fetes a arrel d’obres de fonamentació posteriors a la demolició d’una casa es van trobar dues làpides funeràries romanes i alguns objectes tals com una sivella metàl·lica.

En tot cas, aquestes troballes i la història del topònim no demostren l’origen romà, ja que no tenim notícies de cap nucli poblacional anterior a l’època àrab. Podria ser, açò sí, que el nom “Patraix” ens remeta a l’època romana a una partida de terreny despoblat o algun xicotet caseriu.

A partir de la fisonomia del nucli més antic, la plaça homònima, el geògraf i arqueòleg Víctor Algarra (2004) ha fet la hipòtesi de que les cases més antigues són, possiblement, les situades entre la Plaça de Patraix i l’actual carrer de l’Alcúdia, i que aquestes s’haurien situat en paral·lel al braç de la sèquia de Favara. Posteriorment, amb la reconquesta de Jaume I, el plànol de la població hauria adoptat la fisonomia del típic poble de planta cristiana, organitzat al voltant d’una plaça central, en oposició al traçat irregular propi de la cultura àrab. Açò explicaria el traçat rectilini dels costats nord i est de la Plaça de Patraix, i l’aspecte més irregular dels blocs de cases situats al sud i a l’oest.
Després de la reconquesta, i una vegada que el Llibre del Repartiment testimonia la donació de les cases de Patraix als repobladors (fonamentalment catalans i aragonesos), el senyoriu del poblat és donat a la família Escrivá. Aquests, no seran els únics senyors de Patraix, ja que en 1567 el senyoriu passaria a mans reals i d’aquestes als Cárdenas, Marquesos d’Elx, que ho mantindran fins a 1769, any en que Patraix passa a baronia en mans de la família Cruïlles, actuals posseïdors del títol de Baró de Patraix.

Evidentment, la possessió d’aquest títol té en l’actualitat un valor únicament simbòlic, ja que, amb l’abolició dels senyorius duta a terme per l’estat liberal de 1811, Patraix es va transformar en ajuntament, condició que va mantenir, malgrat el seu reduït terme municipal (que abastava el nucli urbà però no l’horta circumdant que peria a València) fins a 1870, any en el que Patraix va ser annexionat a l’Ajuntament de València. En anys posteriors van córrer la mateixa sort els antics municipis de Benimaclet (1971), Beniferri (1872), Ruzafa (1877), Benimàmet (1882), Orriols (1882), Poble Nou de la Mar o Cabanyal (1897) i Campanar (1897) entre uns altres de menor identitat.

Malgrat aquesta incorporació administrativa, la incorporació física, és a dir, la invasió de l’espai físic del poble per part de la xarxa urbana de capital, no es va donar fins als anys cinquanta, després de la migració posterior a la postguerra i la industrialització de la perifèria de la ciutat de València.

2 comments on “Història”

    • Patraix Respon

      Hi ha un escut de l’alcaldia Constitucional de Patraix. Arxiu històric Municipal de València, fons pobles annexionats, secció Patraix.

Leave A Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *