L’església de Patraix

Església_de_Sant_Isidre_Llaurador

El principal condicionant constructiu de l’església de Patraix sempre ha sigut l’estretor de la parcel·la en que es troba, ja que l’edifici va ser construït aprofitant els estables del palau del senyor. Açò ha condicionat totalment tant la seua distribució com la situació, en el seu interior, dels diferents motius escultòrics i pictòrics. Tal estretor impedeix, com és natural, l’obertura de capelles laterals, a diferència del que ocorre en altres esglésies, així com l’habilitació d’un deambulatori al voltant de la nau principal.

Aquesta nau dóna pas, a través d’un arc rebaixat, a una estança més xicoteta i situada darrere de l’altar, la capella de la Comunió. Aquesta capella, que inicialment es trobava a l’esquerra de l’entrada del temple, va ser traslladada després a aquest espai que inicialment va ser, potser, un xicotet creuer perpendicular a la nau central i després, en passar a capella, va canviar el seu eix segons el de la nau principal.

Dins d’aquesta capella destaquen l’altar principal, amb retaule d’escaiola, i el secundari, dedicat a la Mare de Déu dels Desemparats, amb talla de Gaspar Pérez. Completa la capella una imatge de la Puríssima de Jaume Mulet.

La nau principal és rectangular, està formada per sis trams i la cobreix una llarga volta de canó amb llunetes aguantada per pilastres corínties decorades amb plaques poligonals de marbre. Dins d’ella, els principals tresors són el gran retaule del prevere, obra de Ponsoda, la creu processional de plata, datada el 1942 i la imatge de la Verge jacent, recentment traslladada de l’altar als peus del temple. Destaca també la imatge de Crist en la Creu que podem trobar en l’atri, d’autor desconegut.

La torre campanar, de planta octogonal, data del segle XVIII i confereix personalitat a la plaça. En el seu interior, s’alberguen quatre campanes, regalades pel cardenal Benlloch: “Sant Joan Baptista”; “Sant Vicent”, realitzada en 1940; “Mare de *Deu dels Desamparats”, de 274 quilos, realitzada en el mateix any; i una campana més xicoteta per a cridar a missa. Les tres primeres són obra dels germans Roses i Manuel Roses Vidal.

L’església de Patraix depenia de l’església de Sant Joan del Mercat, a València, i l’advocació inicial va ser la de Sant Nicolau de Bari. De fet, encara avui, en el mur recaent a la Plaça de Pinet, antiga porta principal d’accés, trobem una imatge del primer patró, el qual va ser substituït a partir de l’annexió pel Sagrat Cor de Jesús, ja que existia una altra església dedicada a Sant Nicolau en el municipi de València.

Leave A Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *